Donar-se als altres, donar vida, donar la teva pròpia vida.
Per tastar-la, per disfrutar-la, per gaudir-la.
Fer-la present.

I en aquesta tasca estic posada.

I ja no hi ha volta enrera possible, ja no hi ha entrebancs que m’encadenin a la paret del ressentiment i l’amargor. No senyora!!!! Ja no és possible tornar enrera.

Això espero….. encara que a cada instant tinc por i més por….

Ahir vaig rebre molta vida, i en vaig donar, ….encara que no en sigui conscient….. i aquest cap de setmana i la setmana vinent espero reafirmar-ho.

Aquest dibuix és per una campanya de donació d’òrgans,…. Però per mi, ara, m’aporta alguna cosa més.

VIVIR

Muere lentamente quien se transforma en
esclavo del hábito, repitiendo todos los días los
mismos trayectos, quien no cambia de marca, no
arriesga vestir un color nuevo y no le habla a
quien no conoce.

Muere lentamente quien hace de la televisión
su gurú.

Muere lentamente quien evita una pasión, quien
prefiere el negro sobre el blanco y los puntos sobre
las "ies" a un remolino de emociones, jústamente
las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los
bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente quien no voltea la mesa
cuando está infeliz en el trabajo, quien no
arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de
un sueño, quien no se permite por lo menos una
vez en la vida, huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee,
quien no oye música, quien no encuentra gracia
en sí mismo. Muere lentamente quien destruye su
amor propio, quien no se deja ayudar.

Muere lentamente, quien pasa los días
quejándose de su mala suerte o de la lluvia
incesante.

Muere lentamente, quien abandona un proyecto
antes de iniciarlo, no pregunta de un asunto que
desconoce o no respondiendo cuando le
indagan sobre algo que sabe.

Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando
siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho
mayor que el simple hecho de respirar.

Solamente la ardiente paciencia hará que
conquistemos una espléndida felicidad.

Pablo Neruda

De tant en tant recuperes el que vas tenir, o més aviat el que vas sentir. Recuperes moments que ja gairebé havies oblidat. Somriures que gairebé s’havien esborrat definitivament de la cara, carícies d’amistat gairebé inexistents.
I tornes a ser tu mateixa, encara que només sigui per un instant. I tornes a sentir on estàs i qui ets.
I t’adones que només tu mateixa ets responsable de la teva tristor, melangia i de la distància amb els altres.

Ahir vam sopar plegats. Gairebé tots. L’amfitrió encantador i perfecte com sempre, la divina radiant, trobar-se amb amigues que fa temps que no estan fines i sobretot bon humor, gran dosis de bon humor. Gràcies, moltes gràcies.

Hay quien lee para olvidarse de la vida y quien lee para encontrarla.

Albert Sánchez Piñol

Còctel d'avui

2/10 parts de caràcter introvertit
2/10 parts de sobreprotecció
1/10 part de facilitat per retenir les coses
1/10 part de sort
alguna que altra decepció
manca d’iniciativa, i mooolta por
i un rajolinet d’indisciplina


resultat: mai-he-fet-res-per-mi-mateixa.

Todo un éxito y un honor traducido en felicidad.
Muchas felicidades !

Encara que no tingui els ulls ben oberts

tinc un somriure als llavis del record d’aquesta nit.

Las cosas son como son y no le des mas vueltas a la bicicleta.

Un somni neguitós

D’un sobresalt va obrir els ulls, suava i el cor li anava molt més ràpid del normal. Va estar cinc minuts en la mateixa posició amb els ulls com a plats però veient, una vegada i una altre, l’última imatge del somni. Feia temps que no tenia un somni tant real, no li veia la cara però veia repetidament com aquell noi, que li faltava un peu, saltava per un precipici. La seva veu també es va instal·lar al seu cap repetint-se de manera constant: - no vull ser una càrrega per tu- i a algú altre que no reconeixia la seva veu que deia: - ara no ho veus, però t’ha fet un favor. Semblava com si la seva ment rebobinés i tornava a posar la imatge i el so. Al cap d’una estona va reaccionar i va sortir d’aquell estat de sock. I va intentar seguir la rutina de cada matí.
Però aquell dia va començar d’una manera estranya i va continuar en la mateixa direcció. Tenia un sentiment estrany, neguitós i trist; tindria algun sentit aquell somni, era una visió, era una d’aquelles intuïcions que a vegades tenia ... no sabia. Durant tot el dia la seva mirada reflexava la seva preocupació i el seu neguit.
Abans de tornar a tancar els ulls al vespre va repesar les possibles interpretacions però no en va treure l’aigua clara i va pensar que la millor interpretació que podia fer era que visques la vida sense arrepentir-se i sempre intentant entendre i comprendre les decisions dels que l’envoltaven i l’estimaven encara que no les compartís.

Qui sap si els somnis tenen un sentit real....

hi ha tants sentiments dins el cor, que de tant en tant, es col·lapsa.... que hi farem, no pot deixar de bategar, no?

riure i plorar
obrir el cor
atrevir-se
deixar veure sentiments amagats
explicar secrets inconfessables
dir la veritat, sense excuses, remordiments o mitjes tintes
oblidar la vergonya del pecat
sincerar els pitjors defectes
deixar volar els malsons
fer realitat els somnis
donar la mà, el cor i l'ànima
riure i plorar

estimar