...La verdad nunca es única. Hay muchas verdades y no suelen estar en ningura parte. Somos nosotros mismos quines las fabricamos ... con nuestros deseos cumplidos. Cuande se cumple un deseo, hay una verdad como un templo. ...

Ángela Becerra . Lo que le falta al tiempo . 2007

L’òbit personal ens porta a la desaparició.

...
Es trobava en una roda gegant que no sabia quan tindria parada. En aquell moment creia que tenia tot el que necessitava per ser feliç i gaudir de la vida en plenitud. Però en aquell camí de pètals hi havia una pedreta que no la deixava caminar descalça amb comoditat.
Se sentia trista i feliç al mateix temps, una d'aquelles contradiccions de la vida. I de cop va voler mimbar el pas i va adonar-se que estava perduda, que aquell camí indefinit no sabia cap a on la portaria i la feia sentir estranya i poruca. Però... va decidir arriscar-se i caminar per aquells terreny desconegut sense preguntes ni perspectives. ...

Donar-se als altres, donar vida, donar la teva pròpia vida.
Per tastar-la, per disfrutar-la, per gaudir-la.
Fer-la present.

I en aquesta tasca estic posada.

I ja no hi ha volta enrera possible, ja no hi ha entrebancs que m’encadenin a la paret del ressentiment i l’amargor. No senyora!!!! Ja no és possible tornar enrera.

Això espero….. encara que a cada instant tinc por i més por….

Ahir vaig rebre molta vida, i en vaig donar, ….encara que no en sigui conscient….. i aquest cap de setmana i la setmana vinent espero reafirmar-ho.

Aquest dibuix és per una campanya de donació d’òrgans,…. Però per mi, ara, m’aporta alguna cosa més.

VIVIR

Muere lentamente quien se transforma en
esclavo del hábito, repitiendo todos los días los
mismos trayectos, quien no cambia de marca, no
arriesga vestir un color nuevo y no le habla a
quien no conoce.

Muere lentamente quien hace de la televisión
su gurú.

Muere lentamente quien evita una pasión, quien
prefiere el negro sobre el blanco y los puntos sobre
las "ies" a un remolino de emociones, jústamente
las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los
bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente quien no voltea la mesa
cuando está infeliz en el trabajo, quien no
arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de
un sueño, quien no se permite por lo menos una
vez en la vida, huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee,
quien no oye música, quien no encuentra gracia
en sí mismo. Muere lentamente quien destruye su
amor propio, quien no se deja ayudar.

Muere lentamente, quien pasa los días
quejándose de su mala suerte o de la lluvia
incesante.

Muere lentamente, quien abandona un proyecto
antes de iniciarlo, no pregunta de un asunto que
desconoce o no respondiendo cuando le
indagan sobre algo que sabe.

Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando
siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho
mayor que el simple hecho de respirar.

Solamente la ardiente paciencia hará que
conquistemos una espléndida felicidad.

Pablo Neruda

De tant en tant recuperes el que vas tenir, o més aviat el que vas sentir. Recuperes moments que ja gairebé havies oblidat. Somriures que gairebé s’havien esborrat definitivament de la cara, carícies d’amistat gairebé inexistents.
I tornes a ser tu mateixa, encara que només sigui per un instant. I tornes a sentir on estàs i qui ets.
I t’adones que només tu mateixa ets responsable de la teva tristor, melangia i de la distància amb els altres.

Ahir vam sopar plegats. Gairebé tots. L’amfitrió encantador i perfecte com sempre, la divina radiant, trobar-se amb amigues que fa temps que no estan fines i sobretot bon humor, gran dosis de bon humor. Gràcies, moltes gràcies.

Hay quien lee para olvidarse de la vida y quien lee para encontrarla.

Albert Sánchez Piñol

Còctel d'avui

2/10 parts de caràcter introvertit
2/10 parts de sobreprotecció
1/10 part de facilitat per retenir les coses
1/10 part de sort
alguna que altra decepció
manca d’iniciativa, i mooolta por
i un rajolinet d’indisciplina


resultat: mai-he-fet-res-per-mi-mateixa.

Todo un éxito y un honor traducido en felicidad.
Muchas felicidades !

Encara que no tingui els ulls ben oberts

tinc un somriure als llavis del record d’aquesta nit.