Pays de Poche

Era un migdia fred i plujós, de fa just 3 anys.
Feia hores que caminàvem. No recordo si veníem de MontMatre o del Museu d'Orsay.
Estavem cansades i només buscàvem aixoplug.
L'aparador ens va sorprendre. Hi vam entrar.

Un món màgic i meravellós vam trobar.
Haguéssim comprat tota la botiga, tot era fantàstic. Un món nou de manualitats se'ns obria davant dels ulls.

Sempre he pensat que mai la trobaria, que mai sabria on és aquesta petita botigueta on vaig trobar el meu primer chat o el regal que més il·lusió li ha fet a la mare.
Però avui, per casualitat he trobat el seu nom, i ara, ja sé que m'està esperant, per el dia que hi torni.

Pays de Poche
73, Rue Galande
75005 Paris

Moltes felicitats!

Moltes felicitats!

I quina manera més especial de fer-ne 30! A l'altra punta del món, envoltada dels que més t'estimes. No té preu.

Una abraçada molt forta i tenim la celebració pendent!

T'enyoro molt!

Un petó

Un somni fugaç

llàgrima rere llàgrima
fruit de la tristor
d’una il·lusió frustrada
per un mur familiar
sensació d’impotència
crema dins les venes
fins convertir-se en aigua salada
corrent per les galtes
amb ràbia descontrolada
sense cap destí en concret

Moooooltes felicitats!!!!!

Disfruta de la dolçor i la sorpresa d'aquests dies.
Desitjo que cada dia us sigui ben especial.

Paris, je t'aime!

Recordes la promesa?
Doncs ja l'has complert, veus com tots els teus somnis es fan realitat!!!
Disfruta moltíssim del viatge. Te'l mereixes

I si pots, fes una volteta per mi....je, je, je

UN ANY MÉS

... la mort entre a mitja nit dins els meus somnis sense cap impedient ...
... les dites ens diuen que significa un any més de vida ...
... però al obrir els ulls el meu cor està encongit de la tanta pena que ha sentit...

L'acudit del dia

Truco a casa del Carod-Rovira i el salta el contestador:” Aquest és el contestador d’en Carod-Rovira. Si parles català toca l’u, si parles castellà, toca el dos”.

L’acudit està que un senyor –entradet en anys- ens va aturar al semàfor de Passeig de Gràcia-Av. Diagonal per explicar-nos-el tot emocionat!!!!

Moltes gràcies!!!

Per ser-hi,... sempre.



Un petonet ben gran.

Hola!

Bé, el 2008 ja fa dies que volta,... de fet ja estem al febrer!!! com passa de ràpid!!

El 2008 va començar amb la necessitat de nous aires, de noves perspectives: recomençar de nou. Massa foscor i massa melancolia.

Per això, tots necessitem noves perspectives de vida.

Aquest blog, va nèixer per poder explicar el què ens passava a la k i a en un moment donat, que encara que diferent, també era igual.
Ara, les dues, necessitem continuar dient allò que ens preocupa, però sense melancolia ni foscor. Hem de poder somriure a la vida. I encara que somiem més o menys el mateix, cada una necessita el seu espai paral·lel.

El blog no es tanca, simplement es bifurca, per retrobar-se quan calgui.

A mi també em podeu trobar a: http://www.riboru.blogspot.com/

I espero que a la k, també ben aviat al seu espai de creació personal!!!

Una abraçda, i esperem continuar tenint els vostres comentaris!!!! que hem rigut, plorat, i ens ho hem passat d'allò millor

Abans d’acabar l'any .... un msg per la meva companya de bloc. (pq. el tema de mòbil ... un desastre)

Bon 2008!!! Somriu k aquest serà molt bon any pq. les pors, els neguits i els nervis s’esvairan com la boira en plena primavera i es convertiran en rialles, il·lusions somiades i alegries. Així que somriu princesa somriu que la felicitat comença a fregar-te els dits.

Bon any i gaudeix !!!