... dedica’m 5 minuts de calma ...
... tanca els ulls ...
... pensa què vols ...
... escolta què sents ...
... decideix-te ...
... sense pensar en el demà ...
... sense fer hipòtesis ...
... deixant marxar les por ...

... qui t’entengui que et compri....
... tot sempre tan complicat, tantes interpretacions, tants pensaments ....
... donant voltes i marejant la perdiu hem estat temps i temps...
... i en un obrir i tancar d’ulls ens decidim a confessar-nos...
.. i de cop volem el mateix, però..
.. i el romanticisme? I la màgia de les mirades? I la gràcia de parlar sense obrir boca?
... ha mort...
... tot ha mort, el possible nosaltres ha mort...

... però sempre ho recordaré amb un somriure als llavis ...
... m’has fet viure i et dono les gràcies...
... i suposo que m’has ajudat a saber cap a on tira ...
... quan l’horitzó ha estat difós...

... Gràcies, però enrotllar-nos ara...
... té sentit? On ens portarà? Ens aportarà algo?? ...
... Diguem romàntica, ...
... però un polvo sempre es millor si ve amb valor afegit ...
... i aquest crec, que l’has fet fugir...
... i un polvo planificat ???....

... NO sé que faré, ...
... però avui crec que si ens deixem portar pel desig ...
... és forçar la màquina i ...
... sinó ho hem fet fins ara...
... no sé....

Que complicada que ens fem la vida o és la vida que és complicada?

... havia somiat, imaginat tantes vegades aquell moment ...
... tantes situacions, tantes hipòtesis, tants pensaments, tants nervis ....
... el cor a cent, la ment revolucionada ...
... però el cos paralitzat ....
... la teva olor, les teves mans, la teva esquena ...
... tantes situacions, mirades, pensaments...
... però com sempre un silenci ...
... incòmode ...
... que s’hagués trencat amb una carícia, amb un petó ...
... els sentiments a flor de pell i desitjant que el rellotge no marques les hores ...
... però les marcava i era tard ...
... vaig marxar amb un sentiment trist ...
... de no haver tingut valor d’abraçar-te i dir-te que et desitjo...
... i perquè no de despertar-me entre els teus braços...
... potser algun dia tindré valor i el somni es farà realitat...
... qui sap ...

... no ho puc evitar....
... t’has instal·lat en els meus pensaments...
... quan penso en tu se’m queda un somriure ridícul...
... et sento a prop meu...
... em venen ganes d’abraçar-te...
... desitjo que les teves mans recorrin el meu cos...
... necessito que estiguem junts...
... no ho puc evitar...

... de cop ...
... en un obrir i tancar d’ulls...
... has desaparegut ...
... se t’ha menjat la terra...
... i això fa pensar,...
... però no sé què pensar ...
... em venen mil pensaments al cap...
... mil sensacions estan a flor de pell...
... mil sentiments que volen sortir ....
... però no sé què pensar...
... on ets? Tot ha estat un somni?...
... tot ha estat conseqüència de la meva imaginació?...
... estic perduda i no sé què pensar ...
... i de cop, torno a tenir els peus freds...
... venen les pors...
... a dir-me que soc una ingènua...
... i que ja m’ho van advertí...
... però no sé què pensar ...
... tu que em fas sentir viva...
... on ets? Tot ha estat un somni?...
... doncs potser no volia despertar !...

Si hagués de dir alguna cançó que fa que pensi en tu i em senti a prop teu seria aquesta. Quan l’escolto és com si el teu aroma, la teva dolçor i els teus pensaments recorren tot el meu cos.

Porque fue suficiente
hablarle con los ojos desde allí.
Si en ese mismo instante
su vida era tranquila y feliz,
la vino a revolver con bollitos y miel

Mareas en la tierra,
el cielo iba cubriéndose de gris.
Porque salió el torrente,
el miedo y las ganas de sentir.
Y quiso saborear la masa de su pan.

Revolvió su calor con su voz,
con leche y azúcar se lo dio a beber.
Bordeó el corazón la razón con unos besos de ron y miel.
Horneó con su aliento su pelo,
y caramelo parecía al terminar.
Y quiso saborear la masa de su pan.

Escríbele canciones,
envíale tu voz donde él esté.
Vagando por su almohada
le vino a visitar en sueños él.
La vino a revolver y se dejo hacer.

Estampidas en la tierra,
el cielo iba tiñéndose marfil.
Porque brotó el torrente,
el verbo y las ganas de sentir.
Y pudo saborear la masa de su pan

Él revolvió su calor con su voz,
con leche y azúcar se lo dio a beber.
Bordeó el corazón la razón con unos besos de ron y miel.
Horneó con su aliento su pelo,
y caramelo parecía al terminar.
Y pudo saborear la masa de su pan

… et sento lluny, distant , desaparegut …
… hem sento lluny, distant, perduda…
… la por em paral.litza i no em deixa gaudir…
… mil sentiments, sensacions , contradiccions…
… pq.?...
… no seria més fàcil disfrutar del moment?...
… i pq. no puc? ...

... no sé quin present volem...
... no sé què ens depararà el futur...
... però si que sé, que...
... nit rere nit...
... estic guanyant un amic...

... impacient, si impacient !!! ...
... per fi la cita va deixar de ser un somni ...
... es va convertir en una realitat inesperada ...
... la fredor va tornar al meu cos ...
... però sense saber com, tu la vas convertir en dolçor ...
... va ser una nit llarga i curta ...
... però sens dubte, màgica ...
... pensaments amagats entre les mirades ...
... paraules que no es van atrevir a sortir ...
... potser sentiments reprimits ...
... qui sap el que sents, el que penses , qui sap...
... qui sap el que sento, el que penso, qui sap...
... qui sap el que sentim, el que pensem, qui sap...
... només desitjo que les pors ...
... no ens paralitzin aquest somni estrany i màgic ...
... ara que torno a sentir-me viva ...

... Gràcies per fer-ho fàcil...

... ahir et vas decidir ...
... per fi la trobada deixarà de ser un somni...
... però l’eufòria va durar poc...
... ja està, posant excuses...
... de que tens tanta por ...
... de mi? de tu? del possible nosaltres? ...
... la cita d’aquest vespre ...
... es convertirà en paraules buides, sense sentit , en simples pensaments...
... en realitat sense cita ...
... com sempre ....
... tots els homes sou uns kagats o només els que entren a la meva vida? ...

CITA

... el temps passa i no perdona ...
... fa dies que somio desperta...
... en la nostra trobada ...
... ja me l’he imaginat de mil i una maneres...
... en totes elles, el meu cor va revolucionat ...
... però la teva dolçor..
.. fa que em deixi portar i gaudeixi del moment ...
.... com serà?, quan?, que passarà? ...
... aquest neguit fa que cada dia ...
... estigui a l’expectativa...
... per si avui, serà el gran dia ...
... però de cop m’entra una fredor pels peus ...
... deuen ser les pors que volen sortir...
... si, tinc por....
... si, tinc por de tu...
... si, tinc por de mi ...
... si, tinc por d’un possible nosaltres ...
... però la por no ens portarà allà on volem anar...
... així que intentaré que poc a poc surti del meu cap...
... i puguem gaudir del moment ...
... sense pensar en el demà ...
... vivint com si fos el primer i l’últim dia ...
... que estarem junts ...