dimarts, 3 d’abril del 2007


uixx..... em fa mooooolta por


por que surti malament,

por que la gent no s'ho passi bé,

por que sigui un compromís i no un passar-s'ho bé.


però.... si no t'arrisques.......

dilluns, 2 d’abril del 2007

Seguint en aquest inici de Setmana Santa..... penjo el link d'una de les cançons d'amor més boniques que he sentit.

http://www.youtube.com/watch?v=Bn7exBrCiUI

p.d. he intentat penjar el video directament del you.tube,.... però les meves grans habilitats informàtiques fan que, després de desesperar eternament, no ho aconsegueixi fer,.... per tant us reenvio l'adreça.

diumenge, 1 d’abril del 2007

Diumenge de Rams


Avui és diumenge, però per molts no és un diumenge qualsevol. És diumenge de Rams. Passeges de bon matí i ensopegues amb una multitud que s’ha aixecat amb un objectiu comú; anar a beneir la palma, ... van cap a missa. Tots! grans, joves, nens, tots van empolainats en la mateixa direcció i amb el mateix objectiu.
Però, si ho pensem fredament podríem veure-ho com un acte d’hipocresia, pq. no ens enganyem, menys del 50 % de tota aquella multitud aglutinada fora de l’església, amb les seves palmes, els seus palmons, les seves branques de llaurer, d’olivera, etc., no assisteixen a missa ni dues vegades l’any.
Aleshores ... pq. hi van ??? pq. fan tota aquesta parafernàlia si realment no ho senten?? pq. fan una expressió de felicitat radiant?? No sé ... la veritat és que no ho sé, però el que si que sé .. és que potser és una simple excusa per estar junts, acompanyats, seguir les tradicions o simplement per fer alguna cosa conjunta amb la família. I com a mínim un dia a l’any estar units i demostrar-se que s’estimen.
Potser no té sentit, però no creieu que qualsevol excusa és bona?

dissabte, 31 de març del 2007

... los ojos se me vuelven a nublar ...
... mi corazón vuelve a estar compungido ...
... las lagrimas se deslizan, sin freno, por mi rostro sin un destino explícito ...
... y con sabor a tristeza ...

... si, vuelvo a estar triste ...
... te continuo extrañando ...
... domingo tras domingo tu sillón sigue vacío y con él, tu hueco ...
... las celebraciones tienen un sabor a rancio...
... y aunque nadie diga nada, todos pensamos en ti, ...
... en que nos faltas, ya no es lo mismo ...
... ya no oímos tus refranes, ya no te emocionas, ya no te ríes, ya no ....
... ya no te vemos!!! ...

... y eso , no lo puedo evita, me hace estar triste pq. te encuentro a faltar ...
... me siento perdida y necesitaría que me abrazaras ...
... y me dijeras que no llore mas, que todo irá bien ...
... que con el tiempo aprenderé a vivir con tu ausencia física...
... y que seremos felices pq. de momento ya hemos sufrido demasiado ...

...te mando un beso allá donde estés ....

dijous, 29 de març del 2007

... de cop, una glopada de felicitat...
... fa poc que has entrat a formar part de la meva vida...
... m’has ajudat ...
... a tirar endavant....
... a mirar cap a l’horitzó
... a pensar que una altre vida és possible...
... i això t’ho agrairé sempre. Gràcies...

... I ara, de cop, us caseu ! ...
... quan ho penso se’m fa dibuixa un somriure d’orella a orella ...
... per uns serà un acte religiós, ...
... per altres un acte d’estima, ...
... per altres un simple contracte ...
... però, per mi és un acte d’amor...
... sou feliços, us estimeu i ....
....aquesta és una de les màgiques formules per demostrar-ho ...

... només vull desitjar-vos el millor ...
... segur que la vida no us canviarà...
... després de caminar junts durant tant moments, ...
... però serà una passa més cap a la vostra felicitat...

... se m’acaben les paraules, ...
... però abans volia desitjar-vos molta sort, molta felicitat...
... i enviar-vos la cançó del teu Lluís Llach...
... que tinguem sort ....

... 1 petó i gràcies per ser com ets ...

dimecres, 28 de març del 2007


... un nou concert ... noves alegries

dimarts, 27 de març del 2007

... t'envio un raig de llum virtual per si et tornessin les paraules ...
... dedica’m 5 minuts de calma ...
... tanca els ulls ...
... pensa què vols ...
... escolta què sents ...
... decideix-te ...
... sense pensar en el demà ...
... sense fer hipòtesis ...
... deixant marxar les por ...
No tinc paraules.
Les he perdut totes, sense saber què dir.

No tinc somriures.
Els he esborrat tots, donant voltes a la meva melangia.

No tinc llàgrimes.
Les he vessat totes, sense trobar cap que reconforti.

No tinc esperança.
L’he oblidat tota, recordant la crua realitat.


No tinc paraules.
Simplement hi ha el buit

dilluns, 26 de març del 2007