... per pensar ...

La voz es la energía, por eso, sólo reúne a las personas cuando están realmente preparadas para ese momento. Aun así, todos nosotros intentamos forzar una situación, simplemente para oír la frase que no querríamos oír nunca:Vete. El que no respeta la voz, y llega antes o después de lo que debería, jamás conseguirá lo que pretende.

El Zahir - Paulo Coelho

Un dolç record ... una bona excursió

Crec que prefereixo
que m'estimim pels meus defectes
a que m'estimim per les meves virtuds,
així que no penso amagar-les.

Perquè, últimament, només parlem del temps?

Que potser aquest blog s'ha convertit en una conversa d'ascensor?

... Sense avisar has tronat ...
... sense demanar permís navegues pels carrers ...
... t’endinses dins meu sense adonar-me ...
... entres per sota les portes ...
... ais...
... sí, el fred ha tornat i amb ell el vent ...
... aquell vent desagradable ...
... aquell que et remou els cabells al caminar ...
... aquell que t’empeny amb força sense sentit ...
... aquell que entra dins les orelles i ... molesta ...
... si el fred ha tornat amb el vent ...

... hivern ... que intentes cremar l’últim cartutx abans que vingui la primavera? ...
... si fins ara no has respirat ...
... ara t’he sentit que ho facis? ...
... Deixa’ns gaudir del sol, de les pluges primaverals ...
... i d’aquell vent suau que t’abraça a l’estiu ...

... però el temps és així i ...
... haurem de recorre als jerseis gruixuts, als abrics, als guants, potser ...
... i sempre ens quedarà gaudir de la llar de foc amb una tassa de xocolata calenta ...
... o buscar un substitutiu per aquells que no en temin ...
... I doncs, que hem de fer? Abrigar-nos, no? ...

plou i fa sol, les bruixes es pentinen
plou i fa sol, les bruixes porten dol

la primavera té aquest joc: plou dins meu mentre fa sol al meu voltant.

sol: somriures d'amistats retrobades, de projectes nous, de salut i d'alegria. D'un futur incert, però que poc a poc avança i s'encara.
plou: llàgrimes que m'entervoleixen els ulls i que no sé -no puc, no vull- evitar.

es respira primavera, s’olora claror,
es dibuixen somriures amples,
noves aventures i emocions,
raigs de sol, frescor i alegria

que ens envolta i ens acompanya

però en canvi, perquè em sento aclaparada enmig de tot?

el dibuix és una aquarel·la de ...tipika....preciós

sentir la pluja quan plou.

quan et refresca les idees, et desembussa els pensaments, t'ilumina la mirada. quan una gota d'aigua t'acaricia els llavis, t'esperona i reconforta.

sentir la pluja com alè de vida.

sense pressions, tensions; acurades, dolces i referescants.