dijous, 21 d’abril de 2011

Enhorabona



“He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre”
Gabriel García Marquez



ps. Moltes felicitats! Ara, a acaronar-lo cada matí, donar-li tot l'amor que tingueu i gaudir dels seus somriures cada nit (i d'algun plor també, eh!)

un petó

dilluns, 7 de juny de 2010

Hagamos un trato



Cuando sientas tu herida sangrar
cuando sientas tu voz sollozar cuenta conmigo.
(de una canción de Carlos Puebla)


Compañera
usted sabe
que puede contar
conmigo
no hasta dos
ni hasta diez
sino contar
conmigo.
Si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o talvez porque existe
usted puede contar
conmigo.
Si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo.
Pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe
que puede
contar conmigo.



ps. No entenc com hem arribat aquí, com ens hem pogut fer mal.
Tot era senzill entre nosaltres, comptàvem l’una amb l’altra.

Recordo el dia que ens vam conèixer. Bé, feia molt que esmorzàvem plegades, però recordo aquell dia. Al bar, a les fosques mentre l’home del cinturó de cordó buscava cava per continuar celebrant el Nadal i el tripartit. Em vas preguntar si m’agradava ell, que a tu també t’agradava, i vam començar grans complicitats. Em vas acompanyar del braçet en els moments dolents, vam riure i et vaig acompanyar en els teus mals moments i per sort, en els bons.

Et dono les gràcies per tot el que m’has donat. Perquè al teu costat he rigut moltíssim, he aprés molt de la teva bondat i d’arts manuals, del superar-se i tirar endavant, per aguantar-me les meves neures i canvis d’humor. Perquè m’has ajudat a créixer i a pensar una mica diferent. Per tots els moments compartits, que no han estat pocs i per tots els projectes de futur que teníem. Segur que els compliràs. No en dubtis pas.

Com sempre, em capfico amb el que he fet malament,
Em sap greu si t’he fet mal, o si t’he decepcionat.
I voldria demanar disculpes, però no sé si aquest dia arribarà.
No em vols parlar.
Sento que tot s’ha perdut per un mal moment de les dues.
I és molt trist. És molt trist caminar al costat i no saber-nos què dir.

Si algun dia vols, jo sempre hi seré.
Era d’aquells vincles que tens amb amics que poques vegades es donen.
Ara, ja no sé què fer per recuperar-ho. Potser millor que deixi d’intentar-ho.

Espero que no et sàpiga greu la foto, és d'un bon record.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Pays de Poche


Era un migdia fred i plujós, de fa just 3 anys.
Feia hores que caminàvem. No recordo si veníem de MontMatre o del Museu d'Orsay.
Estavem cansades i només buscàvem aixoplug.
L'aparador ens va sorprendre. Hi vam entrar.

Un món màgic i meravellós vam trobar.
Haguéssim comprat tota la botiga, tot era fantàstic. Un món nou de manualitats se'ns obria davant dels ulls.

Sempre he pensat que mai la trobaria, que mai sabria on és aquesta petita botigueta on vaig trobar el meu primer chat o el regal que més il·lusió li ha fet a la mare.
Però avui, per casualitat he trobat el seu nom, i ara, ja sé que m'està esperant, per el dia que hi torni.

Pays de Poche
73, Rue Galande
75005 Paris


dilluns, 22 de setembre de 2008

Moltes felicitats!


Moltes felicitats!

I quina manera més especial de fer-ne 30! A l'altra punta del món, envoltada dels que més t'estimes. No té preu.


Una abraçada molt forta i tenim la celebració pendent!


T'enyoro molt!


Un petó

dilluns, 1 de setembre de 2008

Un somni fugaç

llàgrima rere llàgrima
fruit de la tristor
d’una il·lusió frustrada
per un mur familiar
sensació d’impotència
crema dins les venes
fins convertir-se en aigua salada
corrent per les galtes
amb ràbia descontrolada
sense cap destí en concret

dilluns, 2 de juny de 2008


Moooooltes felicitats!!!!!

Disfruta de la dolçor i la sorpresa d'aquests dies.
Desitjo que cada dia us sigui ben especial.

dijous, 27 de març de 2008


Paris, je t'aime!

Recordes la promesa?
Doncs ja l'has complert, veus com tots els teus somnis es fan realitat!!!
Disfruta moltíssim del viatge. Te'l mereixes

I si pots, fes una volteta per mi....je, je, je

dijous, 13 de març de 2008

UN ANY MÉS

... la mort entre a mitja nit dins els meus somnis sense cap impedient ...
... les dites ens diuen que significa un any més de vida ...
... però al obrir els ulls el meu cor està encongit de la tanta pena que ha sentit...

divendres, 29 de febrer de 2008

L'acudit del dia

Truco a casa del Carod-Rovira i el salta el contestador:” Aquest és el contestador d’en Carod-Rovira. Si parles català toca l’u, si parles castellà, toca el dos”.

L’acudit està que un senyor –entradet en anys- ens va aturar al semàfor de Passeig de Gràcia-Av. Diagonal per explicar-nos-el tot emocionat!!!!

dijous, 21 de febrer de 2008


Moltes gràcies!!!



Per ser-hi,... sempre.



Un petonet ben gran.