... impacient, si impacient !!! ...
... per fi la cita va deixar de ser un somni ...
... es va convertir en una realitat inesperada ...
... la fredor va tornar al meu cos ...
... però sense saber com, tu la vas convertir en dolçor ...
... va ser una nit llarga i curta ...
... però sens dubte, màgica ...
... pensaments amagats entre les mirades ...
... paraules que no es van atrevir a sortir ...
... potser sentiments reprimits ...
... qui sap el que sents, el que penses , qui sap...
... qui sap el que sento, el que penso, qui sap...
... qui sap el que sentim, el que pensem, qui sap...
... només desitjo que les pors ...
... no ens paralitzin aquest somni estrany i màgic ...
... ara que torno a sentir-me viva ...
... Gràcies per fer-ho fàcil...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Me'n alegro molt que pogueu anar avançant.
Poquet a poquet sense presses ni pressions, que ja ens pressionen prou des de fora. A més, les emocions, a foc lent, sempre deixen més bon gust.
La màgia només ha fet que començar. Gaudeix-la a cada instant!!!
Publica un comentari a l'entrada