dilluns, 22 de gener de 2007

M’agrada pensar que ens hem endinsat en una timidesa tan profunda que no ens deixa parlar, que no ens deixa respirar.
Penso però que, simplement, és que no hi ha res de res.

I així em va. Pensant, pensant, pensant....

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pensar és fàcil. És mirar el nostre voltant des de la distància. Però ara el que et toca és actuar, endinsar-te en els pensaments i lluitar per aconseguir-los.
Anima't i ja veuràs. Descobriràs un mon estrany, ple de sentiments, intuïcions, ... però molt recomanable.