dilluns, 19 de febrer de 2007

Què passa quan sents que has sigut injusta amb un amic o amiga?
Què passa quan has dit alguna veritat dura i cruel? I alhora sents que l’altre no s’ho mereix?

A mi, em passa que els remordiments em persegueixen eternament. I fan que sigui incapaç de remuntar una amistat que podria tornar a créixer, doncs, en el fons, dir la veritat no hauria de suposar trencar amb un amic.
Però em fa mal haver fet mal als altres. I és més, la veritat no sempre és única, hi ha mil veritats, mil versions de la vida. I la meva no té perquè ser la certa.
Sovint penso que el temps cura les ferides que no sé tancar amb paraules, però les ferides mai es curen soles si no les mimes, els dediques temps.
Suposo que he d’aprendre a ser més sincera amb els demés (i amb mi mateixa també), he de fer front i encarar que no sempre pot ploure a gust de tothom.

Per cert, el diluvi d’aquest cap de setmana, una delícia pels sentits.