No tinc paraules.
Les he perdut totes, sense saber què dir.
No tinc somriures.
Els he esborrat tots, donant voltes a la meva melangia.
No tinc llàgrimes.
Les he vessat totes, sense trobar cap que reconforti.
No tinc esperança.
L’he oblidat tota, recordant la crua realitat.
No tinc paraules.
Simplement hi ha el buit
Les he perdut totes, sense saber què dir.
No tinc somriures.
Els he esborrat tots, donant voltes a la meva melangia.
No tinc llàgrimes.
Les he vessat totes, sense trobar cap que reconforti.
No tinc esperança.
L’he oblidat tota, recordant la crua realitat.
No tinc paraules.
Simplement hi ha el buit
2 comentaris:
Tot i que sembli difícil, has de concentrar les teves energies en valorar les coses bones que ara tens: una familia que et recolza,la feina que sempre havies volgut, un futur pis i molts amics que et poden fer somriure!! Ânims! Aviat sortirà el sol en la teva tempesta!
Gràcies, lulamy!
ho sé, i sé que poc a poc s'anirà omplint el buit de paraules i somriures.
simplement, em sorprén, perquè aquesta vegada és un sentiment ben diferent d'altres vegades
Publica un comentari a l'entrada