dimarts, 19 de juny de 2007

Un somni neguitós

D’un sobresalt va obrir els ulls, suava i el cor li anava molt més ràpid del normal. Va estar cinc minuts en la mateixa posició amb els ulls com a plats però veient, una vegada i una altre, l’última imatge del somni. Feia temps que no tenia un somni tant real, no li veia la cara però veia repetidament com aquell noi, que li faltava un peu, saltava per un precipici. La seva veu també es va instal·lar al seu cap repetint-se de manera constant: - no vull ser una càrrega per tu- i a algú altre que no reconeixia la seva veu que deia: - ara no ho veus, però t’ha fet un favor. Semblava com si la seva ment rebobinés i tornava a posar la imatge i el so. Al cap d’una estona va reaccionar i va sortir d’aquell estat de sock. I va intentar seguir la rutina de cada matí.
Però aquell dia va començar d’una manera estranya i va continuar en la mateixa direcció. Tenia un sentiment estrany, neguitós i trist; tindria algun sentit aquell somni, era una visió, era una d’aquelles intuïcions que a vegades tenia ... no sabia. Durant tot el dia la seva mirada reflexava la seva preocupació i el seu neguit.
Abans de tornar a tancar els ulls al vespre va repesar les possibles interpretacions però no en va treure l’aigua clara i va pensar que la millor interpretació que podia fer era que visques la vida sense arrepentir-se i sempre intentant entendre i comprendre les decisions dels que l’envoltaven i l’estimaven encara que no les compartís.

Qui sap si els somnis tenen un sentit real....