dimarts, 31 de juliol de 2007

Observaven entrellaçats i en silenci com l’aigua de colors ballava al ritme d’una música celestial. Hipnotitzats per aquell escenari amb un aroma diferent de les altres vegades estaven envoltats d’una multitud sorollosa, però per ells sentien estar sols. Les paraules no els sortien de la boca, sinó que eren transformades en carícies i petons tendres amb el mateix significat. Aquell escenari era un regal del destí il·luminat per una lluna plena que de ben segur recordarien tota la vida; junts o separats però segur que aquell aroma els tornaria a fregar el cor.

1 comentari:

r ha dit...

molt bonic, molt romàntic