Després d’una nit llarga i d’insomni va posar quatre coses dins d’una maleta amb la certesa que seria l’últim que feia en aquell pis. Va fer-li una abraçada emotiva, un petó a la galta per que no sabia com havia de comportar-se i al tancar la porta va saber que en aquell moment la seva vida ja no seguia el camí que 9 anys enrere havia escollit. Asseguda al tren observava aquella muntanya, que tants records li portava, amb els ulls secs, però sentint que el seu cor plorava desconsolat de tristor, pors i melancolia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada