un nus a l’estómac
unes palpitacions accelerades
uns sentiments a flor de pell
una ràbia reprimida
un malson llunyà que torna a tocar la porta
*************
unes palpitacions accelerades
uns sentiments a flor de pell
una ràbia reprimida
un malson llunyà que torna a tocar la porta
*************
Caminant per una corda fluixa, una mirada cap a baix i veus un forat negre i profund que fa anys vas deixar enrera. Però sembla que vol tornar a absorbir-te.
*************
Quan creus que tot ha quedat enrera torna aquell diable a fregar-te el cor.
2 comentaris:
ja està. ja ha passat. ja ha quedat enrera.
has fet el que creies que havies de fer, i has estat molt valenta.
només enfrontant-nos als diables, ens fem forts i tirem endavant.
que aquest petit maldecap no t'esborri el sol que t'il·lumina.
Si, per fi s'ha acabat. No sé si soc valenta, però ara ja no em sento petita, sinó més alliberada.
i ... aquest maldecap t'asseguro que no m'esborra el meu solet particular, no s'ho mereixen !
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada