Ahir feia 40 anys del seu assassinat.
Al TN, es preguntaven si el soldat bolivià que el va disparar sabia que, matant-lo, feia néixer un mite. Doncs amb la seva mort, tot el que ell representa s’ha fet fort.
Les seves conviccions han arribat fins avui en dia, i en molts de nosaltres els seus ideals de justícia i llibertat ens mouen per dins.
També és cert que no sé si li hagués agradat massa tot el què mou, la seva imatge com a símbol difuminat i gran producte de marketing.
També em plantejo què pensaria si avui estigués entre nosaltres, les injustícies que no han canviat massa o com han evolucionat allà on va estendre la seva revolució i a la resta del món.
Dins de les meves contradiccions continuo creient en els ideals comunistes i llibertaris, però cada vagada veig més clar que l’home -i la dona, esclar- per naturalesa és egoista i que mentre ningú renunciï a alguna cosa, per mínima que sigui, el socialisme és impensable i està evocat al fracàs.
I per començar, a mi m’és molt difícil renunciar a moltes coses, i tot i que crec que porto una vida senzilla per convicció, també és cert que m’agradaria tenir una mica més per poder fer una mica més.
Complicat. Tot plegat, ser coherent en allò que creus, de vegades, resulta complicat.
Però...., continuaré creient que un demà diferent és possible, que les petites coses ens fan a tots millor i que tots som lliures per decidir i tirar endavant. Sinó malament aniríem, no?

p.d. la foto... és molt especial. La va enviar algú en un moment molt especial, algú que ara sento molt lluny, però que continua sent present.