I és més important del què sembla, reconforta, i t’ajuda a tirar endavant.
Potser en un altre moment no li hagués donat importància, però quan ahir vaig rebre un sms “gràcies per l’esforç que hi poses” o un altre, “vols que faci alguna cosa”, se’m van caure les llàgrimes, i aquesta vegada, per primera vegada en molts dies, van ser llàgrimes de confort.
Mai està de més donar les gràcies. Avui us dono les gràcies a tots i totes les que m’empenyeu a tirar endavant, ja sabeu que tota sola m’aturo massa.
1 comentari:
Zakaj pa ne:)
Publica un comentari a l'entrada