Entre les mans un cafè amb llet l’escalfa i sense adonar-se té la mirada clavada entre les lletres que llisquen dins les pàgines del llibre que té a mà esquerra. No llegeix, simplement està fent temps; les hores passen com un conta gotes i com un acte reflex mira el mòbil amb desig que soni i sigui ell. Espera amb neguit aquell trucada trucada que significarà una nova etapa per ella i un tancament d’una etapa llunyana per ell.

De cop tremola al sentir el timbre d’aquell aparell diminut, contesta i és ell.