dilluns, 1 de setembre de 2008

Un somni fugaç

llàgrima rere llàgrima
fruit de la tristor
d’una il·lusió frustrada
per un mur familiar
sensació d’impotència
crema dins les venes
fins convertir-se en aigua salada
corrent per les galtes
amb ràbia descontrolada
sense cap destí en concret

3 comentaris:

rits ha dit...

només és un petit entrebanc.
Si no pot ser, no pot ser, no t'encaparris.
Segur que ben aviat veuràs la llum i un nou demà trobaràs!

ànims!!!

me n'alegro molt de tornar-te a veure per aquí

un petó,

Jesús M. Tibau ha dit...

pel simple fet de lliscar, la llàgrima ja ha fet la seva funció

k ha dit...

Amb dies de distància .... et puc dir que tens raó.
amb aquella llàgrima se’n va anar una mica de ràbia