llàgrima rere llàgrimafruit de la tristor
d’una il·lusió frustrada
per un mur familiar
sensació d’impotència
crema dins les venes
fins convertir-se en aigua salada
corrent per les galtes
amb ràbia descontrolada
sense cap destí en concret
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
només és un petit entrebanc.
Si no pot ser, no pot ser, no t'encaparris.
Segur que ben aviat veuràs la llum i un nou demà trobaràs!
ànims!!!
me n'alegro molt de tornar-te a veure per aquí
un petó,
pel simple fet de lliscar, la llàgrima ja ha fet la seva funció
Amb dies de distància .... et puc dir que tens raó.
amb aquella llàgrima se’n va anar una mica de ràbia
Publica un comentari a l'entrada