... per pensar ...

La voz es la energía, por eso, sólo reúne a las personas cuando están realmente preparadas para ese momento. Aun así, todos nosotros intentamos forzar una situación, simplemente para oír la frase que no querríamos oír nunca:Vete. El que no respeta la voz, y llega antes o después de lo que debería, jamás conseguirá lo que pretende.

El Zahir - Paulo Coelho

Un dolç record ... una bona excursió

Crec que prefereixo
que m'estimim pels meus defectes
a que m'estimim per les meves virtuds,
així que no penso amagar-les.

Perquè, últimament, només parlem del temps?

Que potser aquest blog s'ha convertit en una conversa d'ascensor?

... Sense avisar has tronat ...
... sense demanar permís navegues pels carrers ...
... t’endinses dins meu sense adonar-me ...
... entres per sota les portes ...
... ais...
... sí, el fred ha tornat i amb ell el vent ...
... aquell vent desagradable ...
... aquell que et remou els cabells al caminar ...
... aquell que t’empeny amb força sense sentit ...
... aquell que entra dins les orelles i ... molesta ...
... si el fred ha tornat amb el vent ...

... hivern ... que intentes cremar l’últim cartutx abans que vingui la primavera? ...
... si fins ara no has respirat ...
... ara t’he sentit que ho facis? ...
... Deixa’ns gaudir del sol, de les pluges primaverals ...
... i d’aquell vent suau que t’abraça a l’estiu ...

... però el temps és així i ...
... haurem de recorre als jerseis gruixuts, als abrics, als guants, potser ...
... i sempre ens quedarà gaudir de la llar de foc amb una tassa de xocolata calenta ...
... o buscar un substitutiu per aquells que no en temin ...
... I doncs, que hem de fer? Abrigar-nos, no? ...

plou i fa sol, les bruixes es pentinen
plou i fa sol, les bruixes porten dol

la primavera té aquest joc: plou dins meu mentre fa sol al meu voltant.

sol: somriures d'amistats retrobades, de projectes nous, de salut i d'alegria. D'un futur incert, però que poc a poc avança i s'encara.
plou: llàgrimes que m'entervoleixen els ulls i que no sé -no puc, no vull- evitar.

es respira primavera, s’olora claror,
es dibuixen somriures amples,
noves aventures i emocions,
raigs de sol, frescor i alegria

que ens envolta i ens acompanya

però en canvi, perquè em sento aclaparada enmig de tot?

el dibuix és una aquarel·la de ...tipika....preciós

sentir la pluja quan plou.

quan et refresca les idees, et desembussa els pensaments, t'ilumina la mirada. quan una gota d'aigua t'acaricia els llavis, t'esperona i reconforta.

sentir la pluja com alè de vida.

sense pressions, tensions; acurades, dolces i referescants.

Estimada amiga,

Ja fa dies que anem rebent notícies sobre l’epidèmia infantil que està envaint les nostres contrades.
Crec que no val la pena que t’ofusquis amb el tema ni que et sentis malament per no tenir els sentiments aquests que sembla que s’han despertat de cop i volta per tota dona de la nostra generació.
Estudis més o menys científics de la universitat de la vida diuen que molta gent quan arriba a la trentena sent que ha arribat l’hora de tenir un fill. D’altres, ja des d’abans, pensen que només seran felices si tenen un fill i que quan han arribat a la trentena, és hora de posar-s’hi.
Afortunadament, hi ha qui pensem que un fill s’ha de tenir quan en tens ganes i et sents preparada. Un fill, o filla, mai ha de servir per fer-nos més feliços, per omplir una buidor o perquè socialment és el que toca i s’ha de fer. Pobres nens o nenes, no? Quina càrrega al damunt, la de fer feliços als altres!
Hi ha qui amb 20 anys sap que ja vol ser mare o pare i hi ha qui amb 40 encara no ho sap.
Altra cosa és la natura, que fa que haguem de plantejar-nos la maternitat com una qüestió contra-rellotge.
Personalment, ja saps que no ho tinc gens clar. Sempre, en els meus anys de joventut, havia dit que volia ser mare, que volia tenir un fill encara que no tingués un company. Ara, a mesura que passa el temps i veig com estic, ja no ho tinc tan clar. Ara mateix, per res voldria ser mare. Ara no tinc ganes d’estar lligada a horaris, a menjars, a escoles, a nits d’insomni. No, ara no. Per contra, suposo que m’agradaria poder estar en situació de plantejar-me la maternitat d’aquí un parell d’anys,... però això ja és tema per un altre dia.

Estimada, no et preocupis, no li donis voltes. Sé que en fas conya, però que en el fons et planteges moltes coses. Disfruta dels fills dels teus amics, germana, cunyats,.... i que cadascú faci el que vulgui. La gent et continuarà preguntant, dient, però l’important és que tu facis el que el cor et demani. Amb l’única persona que has de estar d’acord és amb el teu company, i de segur, que trobareu el camí.

Consultori patillero-sentimental r francis