dimecres, 14 de març de 2007

Estimada amiga,

Ja fa dies que anem rebent notícies sobre l’epidèmia infantil que està envaint les nostres contrades.
Crec que no val la pena que t’ofusquis amb el tema ni que et sentis malament per no tenir els sentiments aquests que sembla que s’han despertat de cop i volta per tota dona de la nostra generació.
Estudis més o menys científics de la universitat de la vida diuen que molta gent quan arriba a la trentena sent que ha arribat l’hora de tenir un fill. D’altres, ja des d’abans, pensen que només seran felices si tenen un fill i que quan han arribat a la trentena, és hora de posar-s’hi.
Afortunadament, hi ha qui pensem que un fill s’ha de tenir quan en tens ganes i et sents preparada. Un fill, o filla, mai ha de servir per fer-nos més feliços, per omplir una buidor o perquè socialment és el que toca i s’ha de fer. Pobres nens o nenes, no? Quina càrrega al damunt, la de fer feliços als altres!
Hi ha qui amb 20 anys sap que ja vol ser mare o pare i hi ha qui amb 40 encara no ho sap.
Altra cosa és la natura, que fa que haguem de plantejar-nos la maternitat com una qüestió contra-rellotge.
Personalment, ja saps que no ho tinc gens clar. Sempre, en els meus anys de joventut, havia dit que volia ser mare, que volia tenir un fill encara que no tingués un company. Ara, a mesura que passa el temps i veig com estic, ja no ho tinc tan clar. Ara mateix, per res voldria ser mare. Ara no tinc ganes d’estar lligada a horaris, a menjars, a escoles, a nits d’insomni. No, ara no. Per contra, suposo que m’agradaria poder estar en situació de plantejar-me la maternitat d’aquí un parell d’anys,... però això ja és tema per un altre dia.

Estimada, no et preocupis, no li donis voltes. Sé que en fas conya, però que en el fons et planteges moltes coses. Disfruta dels fills dels teus amics, germana, cunyats,.... i que cadascú faci el que vulgui. La gent et continuarà preguntant, dient, però l’important és que tu facis el que el cor et demani. Amb l’única persona que has de estar d’acord és amb el teu company, i de segur, que trobareu el camí.

Consultori patillero-sentimental r francis

3 comentaris:

k ha dit...

Totalment d'acord. Però si haig de subratllar alguna cosa em quedo amb : "l'important és que tu facis el que el cor et demani". Tingues paciència, a vegades anar a contra corrent és difícil, però fer les coses pq. indirectament et veus obligada encara és pitjor.

lulamy ha dit...

Bè, em tranquil.litza saber que la sensació d´epidèmia no la tinc nomès jo...!!! La situació actual la tinc ben clara i asumida, però el que m´intranquil.litza es que en un futur no em soni mai el timbre del rellotge biològic... I si mai m´agafen ganes de tenir un nen/a? serè molt rara? molt egoista?... El que tinc clar és que una cosa com aquesta s´ha fer amb moltes ganes, i si a mi mai m´arriben????? (diguem que tindrè molts nebodets postissos de la teva part...!)

r ha dit...

I si....
mai vull tenir fills
mai em vull casar
mai vull/puc tenir parella
mai vull tenir una super-feina
mai arribo a ser feliç

pensar tant en el futur, el que fa és fer-nos mal en el present. i on hem de ser feliços és ara i aquí.

rara? egoista? no. quanta gent té fills per tenir-los i no els vol, els maltracta (físicament, psíquicament, els deixa sols....)

egoista? no hi estic d'acord. no ho ets gens ni mica.