dimecres, 31 de gener de 2007


avui, toca passar pàgina

ja no cal desfullar la margarida

ja no cal més poesia

ja no cal patir

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser si, potser ens hem mirat molt el melic i ens hem oblidat de viure. Tot ha quedat en paraules i hem oblidat els fets.

r ha dit...

paraules? quines paraules?
fets? quins fets?

viure, si, esclar, com cada dia, ho intentarem

lulamy ha dit...

Crec que estàs "enamorada del amor", o de l´ideal que tu en tens, i així l´únic que et passarà és que et desil.lusionaràs molt amb la realitat...
Em sembla molt bè la idea de passar pàgina, seguir endavant, i no obsesionar-se, quan menys busquis, mès trobaràs! Força!

r ha dit...

Estimada lulamy,
gràcies, moltíssimes gràcies, per fer-me tocar de peus a terra.
després del teu comentari, em sembla que el post d'avui el canviaré per un altre dia... i avui, parlaré de futbol.... l'antibiòtic dels homes a la malaltia de l'amor
petons

Anònim ha dit...

per cert, lulamy també va acabar trobant l'amor.... tot i que es resistís durant tota la pel·lícula....