dimarts, 30 de gener de 2007

Diga’m quants cop
T’has sentit sola enmig del món
Sense trobar el teu lloc.
Diga’m el que has vist
Darrere l’horitzó que tots duem a dins.
Has trobat el sol?

La llum és viva,
La sort ens guia,
El vent, els dies
Ens miren al passar.

Et busco entre la sont,
Obrint els ulls sota els llençols
Comença un altre avui.
Et miro i tot és nou.
A fora sents la gent com va darrere el temps;
L’han perdut corrent.

La llum ens guia,
L’amor arriba,
Els anys, els dies,
La vida, un munt d’instants.

Quan es faci fosc, mai no tinguis por;
La nit a fora és freda, amor,
Esperarem tots dos que surti el sol.

La llum canvia,
L’amor ens mira,
El vent, la vida
Somriuen al passar.

Quan es faci fosc...,
Esperarem tots dos que surti el sol.
Quan s’acabi el món,
Quan es faci fosc;

La nit, la nit a fora és freda, amor,
Esperarem tots dos que surti el sol.

Sopa
Tots tenim un passat (el meu el rock català), tots tenim un present (romanticisme al quadrat) i un futur (sortosament, incert)

2 comentaris:

lulamy ha dit...

R, referent al teu present: "romanticisme al quadrat", t´he de fer una revelació: l´Ewan McGregor de "Moulin Rouge" no existeix en la realitat!!! Així que t´hauràs d´anar mentalitzant en buscar un home mès real... Sento desenganyar-te! Änims!

r ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.