dilluns, 29 de gener de 2007


... no ho puc evitar....
... t’has instal·lat en els meus pensaments...
... quan penso en tu se’m queda un somriure ridícul...
... et sento a prop meu...
... em venen ganes d’abraçar-te...
... desitjo que les teves mans recorrin el meu cos...
... necessito que estiguem junts...
... no ho puc evitar...

3 comentaris:

r ha dit...

Doncs, heu de canviar d'estratègia, no?
Això d'anar poquet a poquet,... s'està convertint en un viatge intralunar massa llarg!!!!
que la lluna viu molt aprop!!!!

k ha dit...

Si molt a prop. Podria contar les passes que hi ha entre la seva lluna i la meva, però... pq. corre? Si ha d'arribar l'eclipsi ja ho farà, no???

r ha dit...

si, esclar.....