dimarts, 23 de gener de 2007

... la felicitat em frega els dits...
... cada matí un petit somriure sota el nas...
... un somni dolç frega els meus pensaments ...
... una nova vida ja es realitat...
... i de cop, tu ...
... tornes a aparèixer com una gerra d’aigua freda...
... necessites tornar a estar al meu costat ...
... però ja no puc...
... necessites que t’ajudi...
... però ja no puc...
... necessites ....
... però ja no puc ...
... aquesta vegada ja no puc ajudar-te a aixecar el cap i mirà l’horitzó ...
... aquesta vegada no puc ...
... no tinc forces, ja no em toca, ja no et necessito, ja no ...
... fa molt temps que els nostres camins es van separar ...
... i ara no vull tornar a sentir-me com abans ...
... me retrobat i m’agrada ...
... no em vull perdre un altre cop ...
... no vull tornar a sentir-me buida, trista, diminuta, ...
... m’agrada sentir-me viva ...
... no sé si m’equivoco però ho vull intentar ...
... ara em toca viure a mi ...
... si us plau, no m’ofeguis més!!...

1 comentari:

Anònim ha dit...

No ets responsable de la vida de ningú. Només ets responsable de la teva pròpia vida!!!
Ningú que et mereixi et demanarà que ho siguis ni que el facis feliç.
Alça els ulls i mira endavant, mai enrera!!!!!!!!!!!!!!