dimecres, 24 de gener del 2007

Ha arribat el fred

Tant de temps esperant-lo, tants dies anunciant-lo i tot i així m'ha agafat de cop.
He portat els guants a la bossa un munt de dies, de setmanes, de mesos, i ahir, just ahir, quan sortia a la Diagonal i un vent glaçat em deixa pertificada i gairebé se m'emporta, resulta que n'havia perdut un. Quina ràbia!! Col·lecciono de tot a la bossa: crema de mans, maquillatge que mai recordo posar-me, un raspall que mai utilitzo (als cinc minuts ja estic despentinada), tirites per les sabates noves, el paraigues, tot el necesser complert, fins i tot pinta ungles per les carreteres a les mitges, l'estoig, els quatre jocs de claus de tot arreu,...., carrego tonelades de pes a les espatlles per si de cas i en el moment clau, el que busco ja no hi és.
Ahir només quedava un guant. Així que, anava amb una ma abrigadeta i l'altra passant penúries.
I sembla mentida. M'agrada molt, moltíssim el fred, però odïo amb totes les meves forces tenir fred a les mans. Amb les mans em puc explicar, em puc fer entendre quan no em surten les paraules. Apart, les mans és de les parts que més m'agraden de mi mateixa, i de les primeres parts que observo en els altres. I si les mans passen fred, l'ànima també.

Així que puc dir que, avui, estic glaçada. Me'n vaig a comprar uns guants.