dilluns, 5 de febrer del 2007

Enamorar: Excitar en algú la passió de l’amor
Penjar-se d’amor de algú.

Hi ha persones que enamoren sense ni adonar-se’n. Tenen una capacitat especial per captivar, ja sigui pel seu atractiu físic com per l’encant de les seves paraules, per una mirada profunda i sincera, o per arrossegar amb els seus actes. Simplement, desperten passió. I segurament, aquestes persones ni pretenen ni busquen enamorar; simplement tenen aquest encant.

En canvi hi ha persones que s’enamoren, es pengen. Es deixen portar per un enamorament obsessiu, malaltís, que no deixa continuar amb una vida normal i activa. I, en moltes ocasions, aquest enamorament fa que no puguin ni avançar ni mantenir relacions d'amistat normals.

També hi ha persones que mai s'enamoren, i d'altres que no enamoren mai. Aquestes viuen en una fredor o en una por constant, no s'aturen ni gaudeixen dels altres. No pateixen, no, però tampoc aprenen dels altres.

La gràcia, suposo, deu estar en trobar el terme mig, no?
La gràcia, crec, deu estar en el fet que de qui t'enamoris s'enamori de tu?
La gràcia, diuen, està en tornar-te a enamorar.

“...treu-me d´aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més, seguint una estrella potser em vaig perdre el cel i vaig perdre el seny…..”

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo.
Molt dur.

rits ha dit...

dur? perquè?
trist... potser sí, però així és com em sento, encara que guardi l'esperança de tornar-me a enamorar... i enamorar....