dimarts, 6 de febrer de 2007

La irracionalitat de tot plegat.

De com perdre els papers per un no res.
De com perdre el seny.
De com un petó de judes et fa justificar el pitjor malson.
De com, de tant en tant, apareix un fantasma, el pitjor espectre i et desmunta l’ànima.

I el pitjor de tot és que sé que mai el voldria, simplement necessito que estigui per aquí, necessito sentir que encara hi ha vida, que no tot és mort.