dimecres, 28 de febrer de 2007

Que la teva mirada sigui mirada clara,
sigui mirada d'infant, que transparenta l'ànima.
Que el teu somriure sigui somriure ample,
força que neix de dins, ganes que es contagien,
bon humor que doni sentit al quefer de la teva jornada.
Que les teves paraules siguin valentes paraules,
que no amaguin la veritat i no temin proclamar-la.
Que siguin la veu d'aquells que ja no poden ni alçar-la.
Que les teves mans siguin mans entrellaçades,
mans amb unes altres esteses, obertes, no solitàries.
Mans unides i fortes que avui construeixin el demà.
Que el teu caminar sigui compartida caminada,
que cerqui obrir amb uns altres petjades de nova esperança.
Que el teu camí acompanyi el caminar del poble en marxa.
Que la teva vida sigui donació, perquè valgui la pena
ser viscuda i no gastada.


Tan fàcil que hauria de poder ser, i tan difícil que resulta de vegades