dijous, 1 de març de 2007

Podem dir no. O podem rectificar. Encara que costi.
Un canvi total, per escandalós que sigui, és millor
que un continuïsme castrador. I de vegades no cal
qrribar al canvi total. Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discrecció i respecte pels
altres, que s’esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. “Que em senti viure!” com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, esclar, com sempre. I potser com tothom.

Miquel Martí i Pol

3 comentaris:

k ha dit...

El que no va a contra corrent és el que es deixa portar per tot i ... sobretot moltes vegades és el que no sent que viu, no?

r ha dit...

buf!!
avui els claves!!!
d'on vé tanta inspiració??!!

totalment d'acord!

però, sovint, m'és tan difícil... però no ho dic pas per planyar-me a mi mateixa. l'autocompassió s'ha de quedar a casa, arreconada a un racó de l'armari

rits ha dit...

escriptorioficial