dijous, 1 de març del 2007

Podem dir no. O podem rectificar. Encara que costi.
Un canvi total, per escandalós que sigui, és millor
que un continuïsme castrador. I de vegades no cal
qrribar al canvi total. Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discrecció i respecte pels
altres, que s’esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. “Que em senti viure!” com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, esclar, com sempre. I potser com tothom.

Miquel Martí i Pol

3 comentaris:

k ha dit...

El que no va a contra corrent és el que es deixa portar per tot i ... sobretot moltes vegades és el que no sent que viu, no?

rits ha dit...

buf!!
avui els claves!!!
d'on vé tanta inspiració??!!

totalment d'acord!

però, sovint, m'és tan difícil... però no ho dic pas per planyar-me a mi mateixa. l'autocompassió s'ha de quedar a casa, arreconada a un racó de l'armari

rits ha dit...

escriptorioficial