dijous, 1 de març de 2007

Entre sotrac i sotrac el meu veí de transport llegia el diari; un diari d’aquells que regalen pel carrer. La primera qüestió a tenir en compte seria ... fins a quin punt les noticies o els articles que hi surten ... son molt fiables o consistents... (punt per reflexionar). Tot seguit els meus ulls s’han clavat en uns dels titulars que deia: ... “Ellos piensan o les preocupa mas el trabajo” ... La reflexió que podríem començar a fer seria ... no us fan ràbia les generalitzacions? Si donéssim per bona aquesta generalització del titular (encara que no la comparteixo) realment hi ha tant diferencia entre els pensaments i les prioritats a la vida entre els homes i les dones?? I si realment és així, a que es deu? Potser realment no estem tant avançats i la igualtat entre sexes és una utopia. No sé, potser, ... però el que si que crec és que els pensaments o les maneres de fer estan força definits i relacionats en funció del que ens han ensenyats de petits i desgraciadament crec que la filosofia masclista encara està molt arrelada en la nostra societat. I amb això no em refereixo a pensar que no se’ns valora, que la dona té més responsabilitats a la vida, etc, o d’altres xuminades. Simplement em refereixo a que ens hem d’esforçar a ensenyar als nens i les nenes amb els mateixos conceptes de vida i la mateixa ideologia indistintament. Pq. seria interessant arribar a la igualtat entre sexes i evitar o superar aquestes generalitzacions que no ens porten en lloc i que potser únicament són fruit de l’educació rebuda i de la conducta generalitzada de la societat. Crec que cal intentar-ho; val la pena l’esforç pq. els nostres fill/es o nets/es o veïns/es o nens/es de tot el mon puguin gaudir d’un mon lliure de generalitzacions que no porten enlloc i que l’únic que fan es crear complexes estúpids.

2 comentaris:

r ha dit...

bufa!!! quina declaració de principis!!!
crec que una cosa és la igualtat entre homes i dones, i aquesta només es donarà quan parlem de persones i no pas d'homes o dones. i en aquest punt estic d'acord amb tú: és una qüestió purament educacional, i en som responsables tots i totes, però no només cap als infants, sinó en tots els àmbits de la nostra vida.
altra cosa, és l'històricament mal conegut com a guerra de sexes: aquelles petites coses que ens fan diferents als homes i les dones, que ens fan necessaris els uns als altres, que ens complementen. que sovint ens porten problemes i conflcites però que també ens fan riure tant.


fa temps, en un seminari s'estudiava les causes de l'augment de casos de violència de gènere. en aquell moment vaig pensar que els homes, davant de l'emancipació de la dona només els quedava la força física per tal de sentir-se superiors. malauradament, aquesta teoria cada cop és més estesa. com podem educar en la igualtat, si ni als diaris en creuen. per tant, tornant a la notícia que enunciàves, tot és educacional, educacional en la igualtat entre persones.

k ha dit...

Totalment d'acord en que no només el canvi de mentalitat ha d'estar en l'educació. Els mitjans de comunicació, la política, la cultura, ... en realitat tots els punts estan estretament relacionats i també ho han de contemplar, encara que ... crec que és una feina de dia a dia, potser dura, però necessària i fins i tot essencial a part de l'educació dels més petits.