Amor, que n’ets de....

En castellà hi ha dues paraules que es fan servir: té quiero i te amo.
El més habitual és te quiero, però al meu entendre comporta una propietat, et vull. Jo et necessito, et vull tenir perquè és a mi qui em va bé i que al meu entendre comporta un poder sobre l’altre. I en canvi es fa servir ben poc te amo, que prové d’amor, i que considero molt més lliure, real i romàntic..

Quina llàstima, no?

En canvi en català quan dues persones s’estimen, només hi ha una paraula possible a dir: t’estimo. I estimar és preciós.

Quina sort tenim, no? Potser, és que els catalans som molt més lliures del que ens pensem.

O potser, simplement, és que penso i sento en català, i tot plegat em sembla molt més bonic.