dimarts, 6 de març de 2007

La dona d’avui és la meva petita princesa, la filla d’una de les meves amigues. L’Abril.
L’Abril té 3 anys i tot el futur per endavant.
L’Abril viu la seva infantesa plenament. Li agrada jugar a fer collarets, a pintar-se les ungles, a pilota, i fer castells de sorra. Li agrada la crema de carbassó, i fins i tot li agrada la sopa i el peix. Dormir no massa, la veritat, no fos que es perdés alguna cosa interessant.
L’Abril té els ulls ben oberts a tot el que l’envolta, i com diria el seu pare, es deixa remullar per totes les gotes de vida que hi ha al seu voltant.
L’Abril té por dels gossos, però no té por d’aprendre que cada dia és un nou pas, que cada dia s’aprèn una cosa nova, que cada dia val la pena viure’l.
L’Abril estima la seva mare i el seu pare per damunt de tot, es posa trista quan passa poc temps amb ells perquè han de treballar, però sempre els rep amb un somriure ample d’orella a orella.
L’Abril accepta que els pares facin reunions, renúncia al que li agradaria jugar amb ells perquè es reuneixin amb altres nens i nenes.
L’Abril té molts amics a l’escola, amb els que juga, riu i aprèn, sense saber si son catalans, castellans, marroquins, equatorians o d’alguna altra part del món. Simplement, son els seus amics.
L’Abril té una nina que es diu Clàudia i que és negra, encara que a ella el que li importa és que vagi ben vestida.

Només desitjo que l’Abril creixi en un món més just, amable, senzill, ple de bon humor i amor. I d’això ella en sap una estona, potser naltes ja és hora que n’aprenguem d’ella, no?