divendres, 13 d’abril del 2007

Fa dies que em sento... abduïda
la feina ha fet que no m'escoltes
ignorant el meu cos i la meva ment
però ha fet que tragués forces que estaven adormides

Que complicat és tot,
una feina estressant,
uns dies grisos i plujosos en plena primavera,
uns records que freguen el cor i no deixen de pertorbar-te
i un buit de paraules que trobes a faltar
o sigui ... uns dies amb regust a tristor...

No sé pq., no sé que vull, no sé quin es el meu camí,
però a vegades la solitud em diu a cau d'orella
que tot anirà bé,
que escolti la meva ment
i que segueixi els suggeriments del meu cor.
El problema és que a vegades ho diu en un xiuxiueig
que fa que gairebé no el pugui sentir.

... no m'agrada sentir-me ... abduïda ...

1 comentari:

rits ha dit...

avegades és necessari abstreure's de tot l'entorn.

avegades les obligacions apacapren tant que no deixen veure més enllà.

avegades, quan més emboirat estàs, i més espés és tot, llavors, de cop i volta, es troba el camí