Hi ha moments per tot.
Hi ha estones per riure, estones per plorar.
També hi ha temps d’enfadar-se, temps per reconciliar-se.

Hi ha instants on el silenci és part de la vida, instants on les paraules no fan falta.
N’hi ha però, on el silenci fa mal.

Pots deixar passar aquests moments, instants, estones, tot aquest temps; deixar passar la vida. Pots pensar que no hi ha res, que la teva vida és buida perquè no tens el que desitges.

Però just en el instant que vas més atrafegat, en el moment que les obligacions t’acaparen, que tot s’ajunta. En aquest punt, ho mires tot amb uns altres ulls: veus que has rigut, que has plorat, que t’has enfadat, que has perdonat i t’han perdonat, que has compartit, que has donat i has rebut….. que has viscut.

La vida no és buida, i mereix que tiris endavant.