dimarts, 5 de juny de 2007

...Un somni d'una nit d'estiu, una facilitat irreconeixible...
... sense tenir els peus freds, em produeixes un somriure constant...
... em fas caminar entre els núvols...

... Com dos ocells hem iniciat el vol cap a un camí desconegut, cap a la felicitat ...
... un xiuxiueig em pregunta si hem agafat bé les coordenades. Qui sap??...
... Ara només vull volar, deixar les pors enrere i gaudir d’aquests instants ...

... Estrany, inesperat, inhòspit, però alegre, gustos, agradable ... feliç ...
... Que ens depararà aquest nou vol que hem iniciat? ...
... Amb un somriure penso que ja ho veurem, que de moment gaudim d’aquesta alegria, d’aquests bons moments ...

Gràcies per les teves paraules, pels teus fets, pels teus actes, per les teves carícies,.... per ser com ets i per fer-me somriure cada instant que estic al teu costat.

És de les primeres vegades que em falten paraules per expressar els meus sentiments.

3 comentaris:

r ha dit...

je, je, je.....
me n'alegro molt que no tinguis paraules....
hi ha sentiments que no en tenen....

Anònim ha dit...

Molt bon vol.bes.

Anònim ha dit...

Espero que siguis feliç per molt i molt de temps.
Fins ara ens han trencat les ales, ja es hora de volar ben alt.
Encara que ja saps, sempre tindràs un paracaigudes al teu costat, espero no l'hagis de fer servir.