dijous, 7 de juny de 2007

Realment, la vida de l'estudiant és d'allò més tranquil·la.

Ara, que estic fent el que havia d'haver fet molt temps enrera, començo a pensar en el ... "i si hagués..."

La veritat és que, com diuen els tòpics, no m'arrepenteixo de res del que he fet, sinó més aviat del que no he fet.

I doncs,... no m'arrepenteixo d'haver posat per davant mil i una històries a una carrera universitària que no em definia, que no li trobava sentit.
No m'arrepenteixo de renunciar a una carrera de diners per la vida que porto.
No m'arrepenteixo de tenir no tenir uns amics superficials que només es miraven el melic per els amics i amigues que tinc.

Però si, de no haver posat més els colzes, o d'haver canviat de carrera.

Això si,.... si hagués canviat... no seria on sóc ara.... ni seria qui sóc ara..... I, avui, dia de caos general, puc dir que, si bé el fet de no tenir aquest títol tan preuat em fa sentir petita i patètica en molts moments,.... estic orgullosa de ser qui sóc, on sóc i què faig.

Buf, això de penjar un post sense haver-lo escrit abans, té molt de perill!!!

Demà tinc examen.... ja veurem, estic feta un sac de nervis.....

2 comentaris:

lulamy ha dit...

A veure si aquesta vegada hi ha sort!! I pots deixar la "teva vida d´estudiant" en el record...! (en passat)

Anònim ha dit...

Estem a l'era dels titols i titulets per a tot, i no som res si no els tenim. MENTIDA. No per tenir una carrera univeristaria ets més que els altres.
Espero que tinguis sort i puguis tancar aquesta etapa de la teva vida.

La bessona.