divendres, 29 de juny del 2007

De tant en tant recuperes el que vas tenir, o més aviat el que vas sentir. Recuperes moments que ja gairebé havies oblidat. Somriures que gairebé s’havien esborrat definitivament de la cara, carícies d’amistat gairebé inexistents.
I tornes a ser tu mateixa, encara que només sigui per un instant. I tornes a sentir on estàs i qui ets.
I t’adones que només tu mateixa ets responsable de la teva tristor, melangia i de la distància amb els altres.

Ahir vam sopar plegats. Gairebé tots. L’amfitrió encantador i perfecte com sempre, la divina radiant, trobar-se amb amigues que fa temps que no estan fines i sobretot bon humor, gran dosis de bon humor. Gràcies, moltes gràcies.