dijous, 13 de setembre del 2007

A l’estiu tota cuca viu.
Aquest estiu no sé si he viscut, no tinc la sensació que hagi estat un estiu per recordar memorablement, però és que si miro enrera – encara que sé que no és gaire bo mirar tan enrera- ja gairebé no recordo un estiu memorable, on m’hagi sentit una cuca viva.
He tingut instants bons, no diré pas que m’he passat l’estiu somicant i depressiva mirant la tele. No, no ha estat pas això: les colònies van anar bé, vaig escollir el pis, diversos sopars, grans tardes de cine, nits de festa i fins i tot un casament... però continuo dins del meu estat agònic-cutre-salxitxero de tristesa perenne.
Simplement, tinc la sensació de no haver fet res.
I ara tornar a la rutina. I el més curiós és que si bé em sento amb un buit a l’estómac impressionant, la gent em diu que faig bona cara, que m’han sentat bé les vacances... curiós, ben curiós.
Per avui no diré que em proposo no mirar més enrera ni noves accions que fer. No, avui, simplement toca dir: sóc aquí.
Quan sàpiga alguna cosa més, ho faré saber.

1 comentari:

k ha dit...

Benvinguda!
a vegades és bo simplement estar.