Perquè caiem?
Per tornar-nos a aixecar.
He estat massa enfonsada.
He estat massa trista.
Entre plors, agulles d'acopuntura, una abraçada i un riure,
he trobat l'energia que em mancava.
Crec que he deixat de ser nena.
Crec que ara ja només miraré per mi.
Crec que em fa una mica de pena, però ara ja no tinc volta enrera.
4 comentaris:
Me n’alegro molt que estiguis més animada i que hagis vist, encara que sigui petita, una de les espurnes de llum que tens dins teu.
Escolta’t, mima’t i sobretot estima’t per sobre de tot!!
Recorda que em de ser ecològics amb naltres mateixes.
Ptnets forts d’esperança.
bueno, no sé si és estar més animada o no. simplement he passat de l'enfosament, de pensar que no valgo res i anar plorant per les cantonades a tenir energia, ràbia i fins i tot una mica d'odi.
no m'ho mereixo. ho sé.
i si no, que em facin fora, potser és el millor que em podria passar.
batman, però, es va tornar fosc i encara més sol.
ja veurem.
Tu mai seràs tan solitària con Batman, ja que els que estem al teu voltant no t´ho permetrem!
I encara que ens consideris uns pesats, no et deixarem sola.
Saps que estem amb tu tan si ens veiem sovint, com en la distància. ânims! i força!
ho sé. gràcies
Publica un comentari a l'entrada