dijous, 29 de novembre de 2007

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
níui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

Lletra: Joan Salvat-Papasseit
Música. Lluís Llach. I si canto trist (1974)

Avui s'obren nous camins, d'il·lusió i esperança
almenys alguna cosa surt bé.
Ja tinc una mica més a prop casa meva,
casa vostra.

Nous aires que es barregen en les petites boirines de cada dia.