Aquest cap de setmana ha esta ben estrany.
La veritat és que estic ja força cansada d'aquests viatges transprovinciants, cada vegada em fan més mandra, sobretot perquè tenint en compte que en dos mesos he anat dues vegades a Lleida, encara no he vist res de la ciutat.
Per altra banda, també podria dir que estic començant a immunitzar-me de la renfe i els seus problemes, però no és pas la veritat. Dissabte, en teoria, tots els serveis ferroviaris estaven normalitzats. Llavors, com és que havent agafat un talgo per reduir el viatge de tres hores llargues a dues, vam acabar passant més de tres hores dins d'un tren?
I és més, amb el fred que feia, perquè vam passar gairebé una hora més a l'andana de l'estació de Lleida capital per tal d'agafar un tren regional que havia de passar en cinc minuts?
Però després de tots aquests inconvenients, després d'arrosegar-me amb un consitpat infernal i uns vèrtics desconeguts, la veritat és que ha estat un cap de setmana ben divertit. Gent nova, redescobrir persones que havies etiquetat, il·lusionar-te de nou amb el nou equip d'infants, jugar, riure,... viure.
I per això, avui l'espessa boira ss'ha esvaït i el sol ens ha escalfat de valent.
1 comentari:
M'alegro que malgrat tots els malgrats, aquest nou Cajim t'hagi renovat les forces i il·lusions per afrontar aquest darrer any com a coordinadora! Endavant i força!
Publica un comentari a l'entrada