dimarts, 20 de novembre del 2007

Tu, que fas veure que ets feliç,
que no trobes el camí,
tu que em mires de reüll.

Sí, tu, que ara estrenes nou estil,
però mai t'has mirat per dins,
tu, que jutges a tothom.

Ara vull parlar-te
fins que em miris a la cara,
saps que no hem de demostrar que som millors

Ara vull cantar-te
ja per última vegada
com si fossis tot el que ara em queda al món.
Tu i jo sols,
sense por.

Només és amor,
amor el que vols
quan em dius que tot plegat no té sentit.

Només és amor,
amor el que et dono
quan et miro com t'allunyes en la nit,
sense por,
és amor.

Tu, que t'emportes la il·lusió,
Tu, que sempre has tingut raó,
ara no tens res a dir,

Sí, tu, que ara corres al teu nord,
tu, que avui fas el cor fort,
tu, que no vols perdre el fil.

És amor,
amor el que vols
quan em dius que tot plegat no té sentit.

Només és amor,
amor el que et dono
quan et miro com te'n vas i es fa de nit,
sense por,
és amor.

Només és amor.
Plou i fa sol. Sopa de Cabra

1 comentari:

rits ha dit...

Després d'haver desaprofitat l'enèssima oportunitat que el destí o l'atzar m'havia donat, després de sentir novament el nus a la boca que em deixa paral·litzada i tanta ràbia em fa, després de tornar-me a sentir idiota i adolescent perduda...
després de tot això,... vaig i llegeixo aquesta cançó.

no tinc altres paraules, potser és un amor idealitzat, potser n'espero massa i no faig res, potser he de passar pàgina... potser... però encara no he aprés