A l’estiu tota cuca viu.
Aquest estiu no sé si he viscut, no tinc la sensació que hagi estat un estiu per recordar memorablement, però és que si miro enrera – encara que sé que no és gaire bo mirar tan enrera- ja gairebé no recordo un estiu memorable, on m’hagi sentit una cuca viva.
He tingut instants bons, no diré pas que m’he passat l’estiu somicant i depressiva mirant la tele. No, no ha estat pas això: les colònies van anar bé, vaig escollir el pis, diversos sopars, grans tardes de cine, nits de festa i fins i tot un casament... però continuo dins del meu estat agònic-cutre-salxitxero de tristesa perenne.
Simplement, tinc la sensació de no haver fet res.
I ara tornar a la rutina. I el més curiós és que si bé em sento amb un buit a l’estómac impressionant, la gent em diu que faig bona cara, que m’han sentat bé les vacances... curiós, ben curiós.
Per avui no diré que em proposo no mirar més enrera ni noves accions que fer. No, avui, simplement toca dir: sóc aquí.
Quan sàpiga alguna cosa més, ho faré saber.

el verdadero sueño es ser capaç de soñar

Un despertar entre núvols de cotó fluix
Uns petons transformats en glopades d’aire fresc
Unes carícies suaus i delicades que traspassen la pell
Unes paraules que s’endinsen dins la ment


.. la lluna cada vegada està més a prop nostre

,,,,,,,,,,,

,,,,,,

Paraules per cada instant amb sentits diferents

Sonaven les campanes repartint un perfum d'alegria; cada gong era com una bafarada de pau i serenitat.
__________________________________________

Sonaven les campanes repartint un perfum a ranci; les llàgrimes lliscaven per les galtes dels assistents al ritme dels gongs.

Una gran pèrdua
Un gran record

http://www.youtube.com/watch?v=kCIs3yG9DCs

(com no sé penjar un vídeo del youtube us adjunto l'adreça)

Quan més insisteixes

més m'ofegues

Com acabar el dia amb el mateix peu esquerra

... la perduda al mòbil, agafar les coses, tancar la porta i entrar dins l'ascensor. Un cop dins prémer el botó de planta baixa i al sortir per la porta recordar que t'has deixat el regalet. Així que, torna a agafar l'ascensor, obra la porta, agafa el sobre on hi ha l’aquarel·la que li has pintat, tanca la porta i entra dins l'ascensor. Un cop dins l'ascensor tornes a fer els mateixos passos que l'anterior vegada, però aquesta vegada l'ascensor es fa el sord i no sembla que tingui gaire intenció a fer-te cas. Prems per quarta vegada el boto de la planta baixa i ... res. Et comença a canviar la cara, et suen les mans, sembla que en pocs segons s’estigui acabant l'aire d'aquella petita capsa de llumins, el temps es fa interminable... fruit de l’impotència decideixes picar el botó de l'alarma; ja que l'ascensor no sembla que tingui molta intenció de fer algun tipus de moviment i menys d'obrir les portes. El soroll de l'alarma és com un crit d'un nen mut, així que us podeu imaginar la cara de sorpresa, d’angoixa i nerviosisme d'aquell moment. Però quan el dit estava enganxat per 25ena vegada el botó de l'alarma i la ment ja ho donava per perdut les portes s'obren.... ufffffffffffff. En un obrir i tancar d'ulls surt de l'ascensor i descendeix per les escales com si unes flames cremessis darrera la seva esquena.
Un cop arriba a l'entrada del portal respira i s'arregla els cabells de boja que li han quedat de l'espant. Obra la porta i camina cap a ell com si res no hagués passat. Ell l'espera assegut sobre la moto amb cara de paciència i pensant que estava molt guapa. Pugen a la moto i aquell moment d'histèria queda en l’oblit. Arriben a casa, sopen, miren una pel·lícula entrelligats al sofà i a l’hora d’anar a dormir decideix donar-li l’aquarel·la que ha pintat amb tantes ganes, emoció i tant historia porta al darrera. Doncs .... no us podeu imaginar com una mirada de decepció pot esborrar la il·lusió d’una sorpresa ...

Com començar el dia recolzant primer el peu esquerra al sortir del llit pot fer canviar el transcurs d’un dia.

Continuant amb el to cursi. .... aquí teniu un dibuixet de l'alyona que he trobat en el seu fotobloc. Mireu-lo que té coses molt xules.

http://www.fotolog.com/alyona/

Va sonar el despertador … les 7.45h … i si no frisava sabia que arribaria tard, però les seves parpelles estaven molt enganxades i el seu cos semblava un sac de boxa. La seva ment no parava de repetir-li, com un disc ratllat, que s’aixequés, però li semblava una feina impossible.

De cop una carícia dolça i un xiuxiueig a cau d’orella amb un: Bon dia princesa, van treure-li un somriure d’orella a orella sense adonar-se'n. En aquell instant va ser conscient que era feliç al seu costat i que aquella buidor que feia temps s’havia instal·lat dins seu havia començat a desaparèixer. De cop amb un sospir es va entristir pensant que potser ella no el feia tant feliç. Ell mirant-la amb un somriure i amb els ulls mig tancats va donar-li un petó als llavis.