De tant en tant recuperes el que vas tenir, o més aviat el que vas sentir. Recuperes moments que ja gairebé havies oblidat. Somriures que gairebé s’havien esborrat definitivament de la cara, carícies d’amistat gairebé inexistents.
I tornes a ser tu mateixa, encara que només sigui per un instant. I tornes a sentir on estàs i qui ets.
I t’adones que només tu mateixa ets responsable de la teva tristor, melangia i de la distància amb els altres.

Ahir vam sopar plegats. Gairebé tots. L’amfitrió encantador i perfecte com sempre, la divina radiant, trobar-se amb amigues que fa temps que no estan fines i sobretot bon humor, gran dosis de bon humor. Gràcies, moltes gràcies.

Hay quien lee para olvidarse de la vida y quien lee para encontrarla.

Albert Sánchez Piñol

Còctel d'avui

2/10 parts de caràcter introvertit
2/10 parts de sobreprotecció
1/10 part de facilitat per retenir les coses
1/10 part de sort
alguna que altra decepció
manca d’iniciativa, i mooolta por
i un rajolinet d’indisciplina


resultat: mai-he-fet-res-per-mi-mateixa.

Todo un éxito y un honor traducido en felicidad.
Muchas felicidades !

Encara que no tingui els ulls ben oberts

tinc un somriure als llavis del record d’aquesta nit.

Las cosas son como son y no le des mas vueltas a la bicicleta.

Un somni neguitós

D’un sobresalt va obrir els ulls, suava i el cor li anava molt més ràpid del normal. Va estar cinc minuts en la mateixa posició amb els ulls com a plats però veient, una vegada i una altre, l’última imatge del somni. Feia temps que no tenia un somni tant real, no li veia la cara però veia repetidament com aquell noi, que li faltava un peu, saltava per un precipici. La seva veu també es va instal·lar al seu cap repetint-se de manera constant: - no vull ser una càrrega per tu- i a algú altre que no reconeixia la seva veu que deia: - ara no ho veus, però t’ha fet un favor. Semblava com si la seva ment rebobinés i tornava a posar la imatge i el so. Al cap d’una estona va reaccionar i va sortir d’aquell estat de sock. I va intentar seguir la rutina de cada matí.
Però aquell dia va començar d’una manera estranya i va continuar en la mateixa direcció. Tenia un sentiment estrany, neguitós i trist; tindria algun sentit aquell somni, era una visió, era una d’aquelles intuïcions que a vegades tenia ... no sabia. Durant tot el dia la seva mirada reflexava la seva preocupació i el seu neguit.
Abans de tornar a tancar els ulls al vespre va repesar les possibles interpretacions però no en va treure l’aigua clara i va pensar que la millor interpretació que podia fer era que visques la vida sense arrepentir-se i sempre intentant entendre i comprendre les decisions dels que l’envoltaven i l’estimaven encara que no les compartís.

Qui sap si els somnis tenen un sentit real....

hi ha tants sentiments dins el cor, que de tant en tant, es col·lapsa.... que hi farem, no pot deixar de bategar, no?

riure i plorar
obrir el cor
atrevir-se
deixar veure sentiments amagats
explicar secrets inconfessables
dir la veritat, sense excuses, remordiments o mitjes tintes
oblidar la vergonya del pecat
sincerar els pitjors defectes
deixar volar els malsons
fer realitat els somnis
donar la mà, el cor i l'ànima
riure i plorar

estimar

"A veces, lo que más queremos, es lo que no podemos tener.

El deseo, te puede amargar la vida.

Pero..... aunque desear algo puede ser muy duro, los que mas sufren son los que no saben lo que quieren."

Anatomía de Grey. Ahir mateix.

Tot i així, hi hagut capítols molt més bons..... "porque no dejas de mirarme?"....simplement, brutalment romàntic, cursi....