dijous, 11 de gener de 2007

El 2006 va ser un any dur, molt dur, i no precisament per la crisi dels 30. La vaig tenir - i de fet, la continuo tenint -, però la duresa no va ser tant per l’aniversari sinó més aviat per tot el rebombori que va haver al meu voltant en general i al meu interior en particular.
Més que la importància de fer 30 anys quan encara em sento com una nena, el que em neguiteja, em provoca gelosia i m’atura és veure que les vides del voltant van evolucionant, canviant i que la meva continua aturada, immòbil, clavada a terra sense avançar enlloc.
Si que he fet petites passes – passes de tortuga que dic – però no sé si em portaran enlloc. Em veig perduda enmig de l’oceà.
Tothom, absolutament tothom: família, amics, companys i coneguts, em diuen constantment que he d’actuar, avançar, jugar; i sé que ho tinc que fer, que ho vull fer, però, simplement no ho faig. Algun dia n’aprendré? Com deia al post d’abans, cada dia ho intento.

La veritat és que fa temps que llegeixo blogs, però ben poques vegades escric algun comentari, tot i que m’he vist reflexada, m’he emocionat i he rigut més d’un cop. M’agrada escriure (encara que sé que no tinc estil i faig algunes faltes d’ortografia i gramaticals), però no sé que escriuré aquí. De segur que escriuré d’amor, de desamor, de les petites coses de cada dia, de política (encara que no hi entengui massa, en renegui i la pateixi cada dia), de cinema, de l’ànsia de viure, dels somnis, d’un món més just i vés a saber de quantes coses més. Només vull que aquest retall de seda sigui un petit pas, no sé cap a on, però que sigui un petit pas.

Sense la k no l’hagués fet mai. Gràcies.

3 comentaris:

k ha dit...

Gràcies a tu. Però no t'enganyis tu també has posat forces granets de sorra en aquest somni conjunt.
Relaxa't, intenta viure la vida com tu vols i necessites i sobretot a gaudir-la!
K la vida són dos dies i no sabem que ens depara el futur.

Un ptnet i bon dia a "totdom" i tothom

Anònim ha dit...

Un determinat fet en la vida d'una persona pot significar un pas o no segons els ulls amb els què es mira.
A vegades un pensament, un canvi d'actitud o conèixe´s més a un mateix pot ser força més determinant que un canvi més material i evident.
Cadascú va a la velocitat que pot i sobretot vol.
Un petó

lulamy ha dit...

El fet de tenir-ne 30 no tè perquè traumatitzar-te! Ës possible que ho hagis aprofitat per fer una reflexió, però jo crec que en aquest any si has aconseguit fer canvis importants en la teva vida: t´has obert a conèixer mès gent nova, (sense perdre les antigues amistats!), has après a lluitar per una feina que t´agrada, i has aconseguit reunir les suficients forces com per independitzar-te (encara que no sigui del tot). Potser el terreny sentimental no t´ha anat tant bè com tu voldries, però si és cert que hem vist masses pel.licules, que no val la pena capficar-se, i que les coses quan han de passar, passen...! Paciència i ànims!! un petó ben fort