dimecres, 21 de febrer de 2007

Ara mateix, agafaria i em ficaria al llit, em taparia amb el nòrdic i deixaria passar els minuts, les hores, els dies....

Contradictòriament, sé que les coses em van bé i que sóc molt afortunada,... llavors, perquè em sento així?

3 comentaris:

k ha dit...

Pq. a vegades ens es més fàcil centrar-nos en les coses negatives que en lluitar i veure les coses positives i la sort que tenim!
Ànims que els dies de pluja marxen amb un cop d'aire.

r ha dit...

sí, esclar....
però per molt que em vagin bé les coses, sento que fico la pota contínuament.
un desastre....

lulamy ha dit...

Has sentit a parlar de l´astènia primaveral? Degut al canvi d´estació el cos reacciona amb cansament, ànims baixos i mooolta son! Però no hi ha res que unes bones vitamines no arreglin...! Per cert, l´edredon i el llit a quin pis te l´imagines...????