dimecres, 21 de febrer del 2007

Ara mateix, agafaria i em ficaria al llit, em taparia amb el nòrdic i deixaria passar els minuts, les hores, els dies....

Contradictòriament, sé que les coses em van bé i que sóc molt afortunada,... llavors, perquè em sento així?

3 comentaris:

k ha dit...

Pq. a vegades ens es més fàcil centrar-nos en les coses negatives que en lluitar i veure les coses positives i la sort que tenim!
Ànims que els dies de pluja marxen amb un cop d'aire.

rits ha dit...

sí, esclar....
però per molt que em vagin bé les coses, sento que fico la pota contínuament.
un desastre....

Anònim ha dit...

Has sentit a parlar de l´astènia primaveral? Degut al canvi d´estació el cos reacciona amb cansament, ànims baixos i mooolta son! Però no hi ha res que unes bones vitamines no arreglin...! Per cert, l´edredon i el llit a quin pis te l´imagines...????