dilluns, 30 de juliol del 2007

D'aquí menys de 24hores la meva vida tornarà a girar; un nou canvi: una nova casa, una hipoteca i un pas més en la meva creuada personal de fer-me gran.
Hauria d'estar molt contenta, i ho estic, sóc conscient que em puc onsiderar una privilegiada, però estic aterrada; un núvol negre ple de por i dubtes m'emboira els pensaments.
I a més, tants canvis en poc temps, i jo que visc a pas de tortugueta, començo a marejar-me i a sentir fins i tot una mica de pànic.
Només tinc ganes que sigui demà, que passi tot i pugui començar a veure-hi clar.

4 comentaris:

k ha dit...

Ja s'han acabat els nervis i ha estat tot un èxit. Moltes felicitats !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tu mereixes.

Un ptnet enorme.

rits ha dit...

bueno, no sé el que em mereixo i el que no....
bueno, ara a fer nous plans, noves pors... el que està clar és que a vegades el destí et porta a fer coses que per mi sola no faria. potser pot sembla que és una postura còmoda, però cadascú porta la seva motxil·la al darrera.
ara només em falta.... el que més em costa, el que tinc més por, els homes......

Anònim ha dit...

Felicitats!! Has estat molt afortunada!! (un pis de 3 habitacions per 20 milions...!!). Ara hauries d´aconseguir que a la balança hi pesés més la part de la il.lusió pel nou projecte, que la de la por al desconegut. Änims, que tu pots!

rits ha dit...

si, encara que ahir vaig estar de baixón (crec, suposo i espero que fos fruti de la tensió dels darrers dies), em comença a fer il·lusió.
Deixar visitants de vuit potes (dilluns en vaig aniquilar tres), veïns carregats de metadona i serenates-evangelistes de diumenge al matí... ipensar en racons plens de plantes encara que no tingui balcó, moblets bufons, no xocar al sostre, parking pel meu cotxet, ... i somiar que pugui veure el mar des de casa....